Aquesta peça és el registre del so ambiental corresponent a un recorregut realitzat en una zona de cruising de Barcelona amb la corresponent freqüència cardíaca obtinguda contrastada/ comparada amb la freqüència i el so d’un recorregut urbà habitual. A cada freqüència se li assigna un color distint. L’escolta és dicòtica a través d’uns auriculars. Per l’oïda esquerra escoltem el so ambient del recorregut urbà i pel dret el d’un bosc corresponent a la zona de cruising.
S’ha realitzat un seguiment dels productes peribles (Productes que per norma general tenen un consum o vida útil inferior a un any) consumits al llarg d’una setmana respectant l’ordre de consum o ús. Cada producte es veu representat pel seu corresponent codi de barres.
[/slb_exclude]
detall
Es tracta d’una targeta personal i obra al mateix temps. En una de les cares hi trobem les dades personals; a l’altra, les dades pròpies d’una cartel·la, que compleix la seva funció com a tal i també la d’obra per ella mateixa. Les targetes, d’edició limitada, són lliurades en mà a un públic seleccionat.
S’afirma que existeixen tants paisatges sonors com voluntats d’escoltar. D’aquesta manera la cartel·la activa, forçosament, aquesta voluntat de prestar atenció a l’entorn. Per tant, s’originen infinitat de paisatges sonors, tants com voluntats de posar en funcionament l’obra per part dels espectadors i/o posseïdors.
Aquesta obra parteix d’una reflexió al voltant de la relació entre obra d’art-espectador i artista-institució, a la inaccessibilitat que es dóna en alguns casos en l’art (sobretot en l’art contemporani): no poder arribar a l’obra, al contingut, a la institució… Aquesta inaccessibilitat es pot correlacionar per la indiferència social, bé per ignorància o pèrdua de les claus per entendre-la i/o bé per limitacions imposades. A arrel d’això la meva proposta consisteix en una instal·lació minimal (pel que fa a la forma) en què tot el contingut visual que ens arriba és visible en un sol cop d’ull. Una obra que s’activa, cobra sentit, segons la conducta de l’espectador. Se’l posa a prova d’una forma molt simple.
Es tracta d’un text (en una sola línia) a la paret del fons de la sala i una línia de color, al terra, just a l’entrada de l’espai transversal, a les parets laterals.
La línia del terra, una cinta adhesiva groga nega –suposadament– l’acostament al que per distància s’esperaria que fos la suposada obra que es trobaria enganxada a la paret: l’escrit. Aquest, a distància, sembla més una línia que no pas un text, es confon. La il·legibilitat pot crear expectatives, curiositat per saber què hi posa i especulació pel fet de ser custodiat per una línia. Fa la funció de clau i dependrà de la conducta de l’espectador arribar-hi o no respectant les limitacions imposades.
El text és el següent: I ÉS QUAN T’APROPES QUE M’ENTENS, EM DEIXES PARLAR I EM VEUS D’UNA ALTRA MANERA. Damià Vives 2012. Instal·lació. Text sobre vinil adhesiu i vinil adhesiu de color. Mides variables.
El projecte Cartografies aplega diverses obres en diferents formats. Són uns mapes que sorgeixen dels recorreguts en transport públic i privat. Jo com a passatger que es desplaça d’un lloc a un altre, disposo el paper sobre les meves cames i vaig dibuixant al ritme de les engronsades del vehicle. És el registre d’un acte performatiu: el de deixar-se portar.
Trànsit II es basa en la recol·lecció (gravació) setmanal del so del carrer de les 07:30 a les 08:30 en un punt fix per a cada lloc. Els cinc carrers -carrer de Sants (Barcelona), Mandri (Barcelona), Perú (Barcelona), Segre (Barcelona) i Aragó (Palma de Mallorca)- són diferents en quant a la gent que els transita però tots ells tenen les mateixes peculiaritats: doble carril i doble sentit de circulació. El so setmanal és traduït a imatge però sense deixar-lo de costat. Així podem veure a cada projecció set línies de colors que corresponen al so de cada dia i podem escoltar el so acumulat durant tota la setmana.
Es repeteix la mateixa mirada per la finestra durant la mateixa hora, dos dies de la setmana consecutius: dimarts i dimecres. Aquesta peça està pensada per ser escoltada amb auriculars, ja que s’empra una escolta dicòtica: per l’auricular esquerra s’escolta el so ambiental del dimarts i pel dret el so ambiental del dimecres.
S’ha realitzat un seguiment setmanal dels productes peribles codificats (que per norma general tenen un consum o vida útil inferior a un any) que diferents individus d’un mateix entorn han anat consumint o emprant durant una setmana al llarg de cada dia mantenint l’ordre de consum o ús i que es veuen representats pel seu corresponent codi de barres. Per tant, cada retrat és el recompte diari de tots els productes peribles consumits o emprats aquell mateix dia per cada individu.
L’obra es basa en la recol·lecció setmanal dels sons del carrer durant la mateixa franja horària de cinc hores. En altres paraules, es basa en la gravació diària des d’un punt fix a la mateixa hora dels sons produïts pel transitar dels vehicles urbans, així com també pel dels vianants.
