██████████████ 2012

Instal·lació, mides variables cinta i vinil adhesiu.

Aquesta obra parteix d’una reflexió al voltant de la relació entre obra d’art-espectador i artista-institució, a la inaccessibilitat que es dóna en alguns casos en l’art (sobretot en l’art contemporani): no poder arribar a l’obra, al contingut, a la institució… Aquesta inaccessibilitat es pot correlacionar per la indiferència social, bé per ignorància o pèrdua de les claus per entendre-la i/o bé per limitacions imposades. A arrel d’això la meva proposta consisteix en una instal·lació minimal (pel que fa a la forma) en què tot el contingut visual que ens arriba és visible en un sol cop d’ull. Una obra que s’activa, cobra sentit, segons la conducta de l’espectador. Se’l posa a prova d’una forma molt simple.

Es tracta d’un text (en una sola línia) a la paret del fons de la sala i una línia de color, al terra, just a l’entrada de l’espai transversal, a les parets laterals.

La línia del terra, una cinta adhesiva groga nega –suposadament– l’acostament al que per distància s’esperaria que fos la suposada obra que es trobaria enganxada a la paret: l’escrit. Aquest, a distància, sembla més una línia que no pas un text, es confon. La il·legibilitat pot crear expectatives, curiositat per saber què hi posa i especulació pel fet de ser custodiat per una línia. Fa la funció de clau i dependrà de la conducta de l’espectador arribar-hi o no respectant les limitacions imposades.

El text és el següent: I ÉS QUAN T’APROPES QUE M’ENTENS, EM DEIXES PARLAR I EM VEUS D’UNA ALTRA MANERA. Damià Vives 2012. Instal·lació. Text sobre vinil adhesiu i vinil adhesiu de color. Mides variables.